Vídeo projectat en el marc de la formació institucional dels equips directius de les escoles Vedruna, el 22 de febrer de 2025, a la Sala Teatre del CCCB. Recull el llegat de educatiu de Joaquima de Vedruna.
En el marc dels actes de celebració dels 200 anys de la Congregació de les Carmelites de la Caritat Vedruna (1826-2026), recordem qui va ser Joaquima de Vedruna i quines apostes va fer en fundar la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna.
Mabel Burgell CCV i Ramon Rial, de l'equip de formació de Vedruna Catalunya, parlen en aquest vídeo del llegat de Joaquima de Vedruna a partir de nou trets de la seva personalitat: pòsit, emprenedoria, convenis, xarxa, estil educatiu, innovació, formació, país i espiritualitat. És una intertervenció que va tenir lloc el 22 de febrer de 2025, a la Sala Teatre del CCCB.
Al web de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, a l’apartat de publicacions es recullen altres llibres editats amb l’objectiu de preservar la memòria de les escoles i del camí que ha anat traçant la institució.
Llegir aquest llibre et pot fer descobrir la figura notable d’una dona del segle xix amb una vida a peu de carrer que, lliurada a les mans de Déu, ella va convertir en una història extraordinària que va durar setanta-un anys, i que més de dos segles després continua inspirant vides i projectes. Publicat amb motiu dels 200 anys de la Fundació de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna.
M. Teresa Llach CCV explica en l’article la gran vinculació de Joaquima de Vedruna amb la Ciutat de Vic. Barcelonina de naixement, Joaquima va fer bona part de la seva obra a Vic, inicialment, des del Manso Escorial, propietat del seu marit, Teodor de Mas. Llach hi presenta el context social de la Ciutat a la primera meitat del segle XIX i fa un recorregut per la vida de Joaquima tenint a la Ciutat de Vic com a punt de referència.
L’autora d’aquest article, Mabel Burgell (CCV), presenta en aquest article la gènesis de creació del Projecte Educatiu Vedruna, a partir del seu punt de referència: Joaquima de Vedruna. En l’article, Mabel Burgell, educadora i formadora de mestres durant més de 50 anys, és una de les persones que més bé ha historiat l’obra de Joaquima i ha sabut extreure i narrar els trets pedagògics i educatius que han convertit l’escola Vedruna amb una proposta educativa innovadora. L’article va ser publicat en motiu dels 190 anys de la Fundació de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.
Com ha estat el creixement de l’obra Vedruna a Catalunya? Quines poblacions han rebut la presència de les Germanes Vedruna al llarg del temps? En aquest article de Maria Antònia Gilibets se’ns presenta, de forma gràfica, clara i precisa l’expansió de l’obra de Joaquima de Vedruna entre 1826 i fins a l’actualitat. Un article de consulta que ens permet descobrir el resultat del creixement, l’evolució i l’adaptació de les Germanes Vedruna a les poblacions catalanes al llarg de la història. L’article va ser publicat en motiu dels 190 anys de la Fundació de la Congregació.
Joaquima de Vedruna va ser va néixer i va morir a Barcelona. La seva vida, però, va transcórrer a la Ciutat de Vic. És, d’alguna manera, una dona vigatana d’adopció. És en aquesta Ciutat on va fer pujar la seva família i on va encetar bona part de la seva obra fundadora, que després escampà arreu de Catalunya. Encara avui, a la Ciutat, és possible fer un itinerari per veure llocs i espais que van ser significatius en la seva vida. La ruta va ser publicada per l’Ajuntament de Vic, l’any 2012 dins la col·lecció Itineraris, dedicada a persones i personatges coneguts que han tingut una forta relació amb la Ciutat.
