L’autora d’aquest article, M. Teresa Llach (CCV), explica en l’article la gran vinculació de Joaquima de Vedruna amb la Ciutat de Vic. Barcelonina de naixement, Joaquima va fer bona part de la seva obra a Vic, inicialment, des del Manso Escorial, propietat del seu marit, Teodor de Mas. M. Teresa Llach, autora de moltíssims articles i llibres relacionats amb la biografia i la història de Joaquima, presenta el context social de la Ciutat a la primera meitat del segle XIX i fa un recorregut per la vida de Joaquima tenint a la Ciutat de Vic com a punt de referència. No en va, Joaquima va viure a Vic, com dona casada, però, també com a dona vídua i, posteriorment, com a fundadora de la Congregació. És un article de referència publicat en motiu dels 190 anys de la Fundació de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna.
L’autora d’aquest article, Mabel Burgell (CCV), presenta en aquest article la gènesis de creació del Projecte Educatiu Vedruna, a partir del seu punt de referència: Joaquima de Vedruna. En l’article, Mabel Burgell, educadora i formadora de mestres durant més de 50 anys, és una de les persones que més bé ha historiat l’obra de Joaquima i ha sabut extreure i narrar els trets pedagògics i educatius que han convertit l’escola Vedruna amb una proposta educativa innovadora. L’article va ser publicat en motiu dels 190 anys de la Fundació de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.
Com ha estat el creixement de l’obra Vedruna a Catalunya? Quines poblacions han rebut la presència de les Germanes Vedruna al llarg del temps? En aquest article de Maria Antònia Gilibets se’ns presenta, de forma gràfica, clara i precisa l’expansió de l’obra de Joaquima de Vedruna entre 1826 i fins a l’actualitat. Un article de consulta que ens permet descobrir el resultat del creixement, l’evolució i l’adaptació de les Germanes Vedruna a les poblacions catalanes al llarg de la història. L’article va ser publicat en motiu dels 190 anys de la Fundació de la Congregació.
Joaquima de Vedruna va ser va néixer i va morir a Barcelona. La seva vida, però, va transcórrer a la Ciutat de Vic. És, d’alguna manera, una dona vigatana d’adopció. És en aquesta Ciutat on va fer pujar la seva família i on va encetar bona part de la seva obra fundadora, que després escampà arreu de Catalunya. Encara avui, a la Ciutat, és possible fer un itinerari per veure llocs i espais que van ser significatius en la seva vida. La ruta va ser publicada per l’Ajuntament de Vic, l’any 2012 dins la col·lecció Itineraris, dedicada a persones i personatges coneguts que han tingut una forta relació amb la Ciutat.
El nou orde religiós fundat per Joaquima de Vedruna significa un pas important en la forma catalana de viure la religiositat. És el pas dels antics beateris a una forma d’organització més oberta i adequada a les exigències del temps, on els vots de les noves congregants no són una qüestió indispensable per començar a treballar en l’àmbit assistencial i educatiu. Cal destacar el paper del nou ordre en la promoció de la dona i la seva evangelització. Aquesta nova organització serà model per a altres instituts femenins.
