El nou orde religiós fundat per Joaquima de Vedruna significa un pas important en la forma catalana de viure la religiositat. És el pas dels antics beateris a una forma d’organització més oberta i adequada a les exigències del temps, on els vots de les noves congregants no són una qüestió indispensable per començar a treballar en l’àmbit assistencial i educatiu. Cal destacar el paper del nou ordre en la promoció de la dona i la seva evangelització. Aquesta nova organització serà model per a altres instituts femenins.